Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

encongir

v. tr. [LC] Algú o alguna cosa, fer que (una tela) perdi llargada o amplada contraient-se. L'aigua calenta encongeix els jerseis.
intr. pron. [LC] Aquesta roba, rentant-la s'ha encongit.
tr. [LC] Arronsar (el cos o algun dels seus membres). Encongeix les cames i deixa'm passar.
intr. pron. [LC] S'havia d'encongir per posar-se el vestit de sa germana.
tr. [LC] Aflaquir l'ànim, el coratge (d'algú). La basarda ja no ens encongeix.
intr. pron. [LC] Amb els de fora casa s'encongeix i no gosa dir res.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions